Ara farà un
any, publicàvem Sant Valentí o sant Jordi o les lupercals?, on explicàvem l’autèntic origen de la festa dels
enamorats en les festes romanes. S’ha estès molt
la creença que la diada de sant Valentí és una imposició consumista vinguda
dels nord-americans, però abans que Colom arribés al Nou Continent, els
catalans ja el celebràvem com el dia dels enamorats.
A casa nostra,
bressol de la fórmula sant Valentí-ocells-enamorats, la tradició s’anà perdent
fins que fa unes dècades retornà de la mà de campanyes publicitàries
consumistes. Això, sumat a la creença d’un origen anglosaxó i a l’arrelament de
la rosa per sant Jordi, ens ha fet dir a molts abrandats patriotes, amb un
desdeny indissimulat: “jo sóc més de sant Jordi”, però ara pla, ens ho haurem d’empassar,
perquè descobrim estupefactes que, a més de ser els creadors mundials de la diada
de sant Jordi, també ho som de la de sant Valentí. A enamoradissos ningú no
guanya als catalans i, ben mirat, pel sol fet de suportar-nos diàriament, les
nostres parelles bé es mereixen flors i regals ben sovint, i una parcel·la ben
guanyada al cel per tota l’eternitat. Catalans, s’ha acabat el dilema: a la memòria
dels vells Luperc i Faune, som de sant Jordi i de sant Valentí.
Tota la informació a:
Mitologia dels Països Catalans
Amb textos de Dani Rangil, il·lustracions de Laia Baldevey i pròleg d'Agustí Alcoberro.
Editorial Efadós (2022)
