Els ressons que ens arriben del comte Arnau ens el dibuixen
com un personatge contradictori. Més llegendari que mitològic, des de l’Edat
mitjana s’escampen pel país els relats orals que magnifiquen les seves gestes i
malifetes.
Aquests relats, molt coneguts al Ripollès, devien estimular,
al segle XVI, la composició de la tètrica “Balada del comte Arnau”. A partir de
mitjans del XIX, amb la Renaixença, entra amb força en la tradició literària i
assoleix el màxim esplendor en les plomes de Víctor Balaguer, Joan Maragall i
Josep Mª de Sagarra.
En època recent, TV3 va fer una aposta decidida pel
personatge, amb una sèrie de 5 capítols, emesos a inicis de 1994, dirigits per
Lluís Mª Güell, amb música de Lluís Llach i interpretat per Pere Arquillué i el
cantant de Sau Carles Sabater. En aquesta producció va ser notable i reeixit
l’esforç per donar-nos una versió amable del personatge, procurant harmonitzar
les múltiples contradiccions que l’acompanyen.
Cabdill de la revolta contra l’invasor sarraí, Arnau també aplega la cara més tenebrosa del feudalisme. Freqüentava el gorg dels Banyuts i la Roca del Gall, on feia tractes amb dimonis, i pel passadís secret de l’avenc de sant Ou arribava al convent de les abadesses de sant Joan, no pas per fer-hi oració. Però el seu pitjor pecat fou no pagar el sou promès als obrers que feren l’escala de pedra de Mogrony. Per tot plegat, fou condemnat a vagar eternament damunt d’un cavall de foc. En nits de tempesta els ripollesos encara el senten.
 |
| Calendari de mitologia catalana 2017 (Il·lustració: Anna Ribot-Urbita) Tota la informació a: Mitologia dels Països Catalans Amb textos de Dani Rangil, il·lustracions de Laia Baldevey i pròleg d'Agustí Alcoberro. Editorial Efadós (2022)  |