Havia estat
força estesa la creença de l’existència, en l’antigor, de races d’homes
gegants. Els ògrecs catalans, com els ciclops grecs i els ojàncanus càntabres,
tenen un sol ull, viuen en coves i sovint menen un ramat. Els més coneguts són
el gegant de la Quera al Moianès, l’ògrec de Rocallaura a l’Urgell i el gegant
Aneto al Pirineu. Golafres de mena, si arrepleguen algun pobre home se’l fan a
la brasa. Invencibles per llur força física, però vulnerables per curts de
gambals, l’estratègia per escapar-se’n és ferir-los a l’ull, deixant-los cecs,
com ja féu Ulisses amb Polifem a l’illa dels Ciclops.
 |
| Ogre al Calendari 2016 de mitologia catalana. Il·lustració d'Anna Ribot-Urbita |
Tota la informació a:
Mitologia dels Països Catalans
Amb textos de Dani Rangil, il·lustracions de Laia Baldevey i pròleg d'Agustí Alcoberro.
Editorial Efadós (2022)
Quina meravella, les connexions entre llegendes de territoris tan apartats! La conclusió final em transporta del món fantàstic a la vida actual: La llibertat de Catalunya s'aconseguirà amb molt d'enginy i perseverança, sense defallir per l'enorme dificultat que suposa lluitar contra un adversari tan poderós com un ogre.
ResponEliminaquina supér maravella
ResponElimina