Un dels personatges més misteriosos de la mitologia catalana és la Molsosa, descrita pels carboners de la Cerdanya com una mena de bèstia de quatre potes, amb el cos cobert de molsa o d’un pelatge herbós.
Emparentada amb
les antigues deesses-mare paleolítiques i protectora del bosc, l’espanta el foc
i les fumeres, que procura apagar i, per això, era temuda pels vells carboners
cerdans, que li dedicaven una dansa ritual en iniciar la campanya. Alguns
d’ells, poc primmirats, s’havien avingut a casar-s’hi ja que la saviesa de la
Molsosa en coses de natura els facilitava fer-se rics. Ella tenia tanta
fal·lera per ser mare que, fins i tot, no li feia res segrestar la canalla que
passava pel bosc i els cuidava amb tot el seu amor fins que es feien grans.
Conta Joan Amades a Folklore de Catalunya que aquests
carboners, quan començaven la campanya, abans que res feien la barraca i, un
cop acabada, duien a terme un antic ritual per protegir-la. Primer, de lluny, hi
tiraven pedres amb un mandró o fona; després, per guardar-la del vent, en tiraven
enlaire, set a cadascun dels quatre punts cardinals; i, en acabat, per
guardar-la del foc, hi voltaven saltant i ballant amb un buscall encès a la mà.
Dies més tard, un cop encesa la carbonera:
Ball dels carboners cerdans (Joan Amades) |