Un dels personatges més misteriosos de la mitologia catalana és la Molsosa, descrita pels carboners de la Cerdanya com una mena de bèstia de quatre potes, amb el cos cobert de molsa o d’un pelatge herbós.
 |
| Molsosa, al Calendari 2016 de mitologia catalana. Il·lustració d'Anna Ribot-Urbita |
Emparentada amb
les antigues deesses-mare paleolítiques i protectora del bosc, l’espanta el foc
i les fumeres, que procura apagar i, per això, era temuda pels vells carboners
cerdans, que li dedicaven una dansa ritual en iniciar la campanya. Alguns
d’ells, poc primmirats, s’havien avingut a casar-s’hi ja que la saviesa de la
Molsosa en coses de natura els facilitava fer-se rics. Ella tenia tanta
fal·lera per ser mare que, fins i tot, no li feia res segrestar la canalla que
passava pel bosc i els cuidava amb tot el seu amor fins que es feien grans.
Conta Joan Amades a Folklore de Catalunya que aquests
carboners, quan començaven la campanya, abans que res feien la barraca i, un
cop acabada, duien a terme un antic ritual per protegir-la. Primer, de lluny, hi
tiraven pedres amb un mandró o fona; després, per guardar-la del vent, en tiraven
enlaire, set a cadascun dels quatre punts cardinals; i, en acabat, per
guardar-la del foc, hi voltaven saltant i ballant amb un buscall encès a la mà.
Dies més tard, un cop encesa la carbonera:
 |
| Ball dels carboners cerdans (Joan Amades) |
Tota la informació a:
Mitologia dels Països Catalans
Amb textos de Dani Rangil, il·lustracions de Laia Baldevey i pròleg d'Agustí Alcoberro.
Editorial Efadós (2022)
He llegit amb apassionament aquest text força extens que denota un treball llarg, fecund i rigorós.
ResponEliminaQueda palesa la perseverança de les creences ancestrals malgrat els atacs i les prohibicions sofertes per les religions imperants en cada època. Aquesta tossuderia manifesta l'arrelament de l'espiritualitat més enllà de les religions com a característica inherent a la condició humana.
És sorprenent la permanència de la iconografia materno-filial que es manté des de Nammu a Isis i la Mare de Déu. Molt interessant la connexió de la Iunstir ibera amb la Mari basca que representen valors morals més enllà de ser una divinitat de fertilitat.
Josep Mª Aran diu:
ResponEliminaMagnífic treball de recull i interrelació el que ha fet en Dani Rangil recuperant aquest personatge oblidat de la nostra mitologia autòctona ( i em sembla que poc conegut en general )... S'endinsa més enllà de l'aspecte costumista i ho fa obrin portes i pinzellades per camins de la mitologia clàssica, de l'etnologia i fins i tot de les arrels ancestrals d'antropologia religiosa. Portes i camins que si algun valent explorador hi vol avançar, de ben segur que hi tindrà llarg recorregut amb dubtosa esperança d'arribar mai a cap final o inici definitiu.
Encoratjo a en Dani a que, si les muses li son propícies, ens en faci l'actualització i ressenya d'altres dels personatges que coneix i, posats a suggerir, que els ajunti en un llibre per a gaudiment general i d'aportació a la cultura.
Felicitació!
Molt bon treball de recerca que m'hauria agradat haver llegit abans, però les coses van com van. He escrit un relat amb la Molsosa de protagonista, i sembla que la majoria de detalls que ens descrius, per sort, han sortit dins del relat d'una manera o altre, si vols llegir un treball conjunt que pretén actualitzar les nostres mítiques arrels cerca el llibre "Catalunya mítica" de l'editorial Orcinypress ( http://www.orcinypress.com/producto/catalunya-mitica/ ), on està el meu relat també.
ResponEliminaUn cop més et felicito per tan extens i ben portat treball de recerca i arxiu de mites i les seves interrelacions populars de diversos pobles i cultures.
Una abraçada
Ferran d'Armengol
Gràcies Daniel,
ResponEliminaMe'l guardo i el passo als de la TecCa pot ajudar a imaginar infinitat de relats.
Rosa Maria Pascual