El peix Nicolau

Març i abril són els mesos en els que notem l’arribada de la primavera: els arbres floreixen o treuen fulla i els jardins i els horts s’activen. Aquest canvi d’estació el notem en terra, però també el noten en mar, on es deixen veure alguns éssers fantàstics que s’oculten la resta de l’any.

Molts mites marins ja els trobem al segle VIII a.n.e., en l’Odissea d’Homer, que recollia una colla de tradicions orals i, després, en la literatura àrab, en els contes de Simbad el mariner publicats amb Les mil i una nits.

Fill d’uns humils pescadors, al Peix Nicolau li agradava tant el mar que s’hi estava en remull tot el sant dia i va acabar convertint-se en mig peix. Rei i senyor de les aigües salades i de tot el que hi viu, se’l pot veure només el mes de març, quan volta les mars del món per comprovar si hi ha passat res de nou durant l’any. Cal anar amb compte, ja que si et mira amb els seus ulls vermells se’t poden tornar blancs tots els cabells, i hi ha gent de mar que creu que pot aixecar onatge i fer-los tornar a port sense haver pescat res.

Del póster Éssers mitològics dels Països Catalans (1993)

Peix Nicolau al Calendari 2016 de mitologia catalana. Il·lustració d'Anna Ribot-Urbita

Tota la informació a:

Mitologia dels Països Catalans

Amb textos de Dani Rangil, il·lustracions de Laia Baldevey i pròleg d'Agustí Alcoberro.

Editorial Efadós (2022)