 |
| Bocarrot al Calendari 2016 de mitologia catalana. Il·lustració: Anna Ribot-Urbita |
Descendent dels genis de l’Edat de Pedra i emparentat amb els sàtirs grecs i els faunes romans, es pot fer més gros o més petit segons li convé, però això no té gaire importància perquè és invisible. Entre les colles de segadors es deia que a cada bladar hi vivia un bocarrot, que estimulava la creixença de les plantes i que donessin gra de bona mida i abundant. Si un segador es trobava sobtadament malalt era perquè havia ensopegat amb el bocarrot, que s’anava amagant enmig de les espigues fins que era capturat amb el darrer cop de falç.
Tota la informació a:
Mitologia dels Països Catalans
Amb textos de Dani Rangil, il·lustracions de Laia Baldevey i pròleg d'Agustí Alcoberro.
Editorial Efadós (2022)
No deixa de ser fascinant la pervivència a través del segles, i fins i tot dels mil.lenis, d'aquestes ancestrals creences, tot i que adoptin formes "disfressades", i tot i la persecució dels diversos inquisidors de tota mena. Un bloc molt interessant!
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina