Els follets casolans catalans

Dins del món tan extens i variat dels follets, tenim en la tradició catalana una bona representació dels que conviuen amb nosaltres a la casa, de vegades ajudant-nos i d’altres fent-nos la punyeta.

Berruguet eivissenc al Calendari 2017 de mitologia catalana (Il·lustració: Anna Ribot-Urbita)

Com els follets domèstics d’altres contrades, el berruguet eivissenc vigila que de nit tot quedi net i endreçat. Si no és així escarmenta la mestressa ventant-li fortes surres. També té cura del bestiar i trena les crins dels cavalls i ases amb una habilitat i refinament impossibles d’assolir per cap humà. Sol viure a les cisternes on es guarda l’aigua de la casa.

Homo de sa colzada (figura: Jordi Rangil)

A Mallorca hi ha s’homo de sa colzada, dit així perquè la seva estatura equival a la distància que hi ha entre el colze i el canell. Viuen als  pous de les masies mallorquines i el cas més conegut és el d’una mestressa que va sentir grinyolar la corriola del pou. Va anar a veure què passava i s’hi va trobar s’homo de sa colzada, que li va explicar que havia de celebrar el bateig del seu fill i no tenia una roba de taula prou adient per al convit. La mestressa li va deixar les seves estovalles i tovallons dels dies de festa i, al cap d’uns dies, s’ho va trobar a l’ampit del pou tot net i planxat i ben plegat. Quan ho va alçar amunt per endreçar-ho a dalt de l’armari, de cada plec de roba li va caure una moneda d’or que li havia posat s’homo de sa colzada en senyal d’agraïment.

Berruguet (figura: Jordi Rangil)

Més al sud, a Eivissa, hi trobem el berruguet, que comparteix costums i manies amb el donyet valencià i amb el follet casolà català. 

Follet d'Almudaina (figura: Jordi Rangil)

Follets d'Almudaina al Calendari 2016 de mitologia catalana (Il·lustració d'Anna Ribot-Urbita)

Conta Enric Valor que al poblet d’Almudaina tothom sabia que, de nit, quan la gent ja s’havia gitat, els follets entraven en algunes cases per la xemeneia i es posaven a treballar frenèticament: rentaven, agranaven, treien la pols, amassaven la farina…

Mal vestits amb vells i bruts parracs, considerarien una ofensa que se’ls regalés roba nova, doncs se sentirien tractats com a criats i, a partir d’eixe moment, només farien que disbarats i, encara que els estadants deixessin la casa, no se’n deslliurarien perquè, tal i com ja feien els lares romans, els follets d’Almudaina els seguirien allà on fos.

Tota la informació a:

Mitologia dels Països Catalans

Amb textos de Dani Rangil, il·lustracions de Laia Baldevey i pròleg d'Agustí Alcoberro.

Editorial Efadós (2022)