Serpents xinesos i catalans

En contraposició als serpents sumeris, babilonis, hebreus, egipcis, grecs i romans, els serpents xinesos són altament respectats per la població, encara en l’actualitat, i considerats molt positivament. Mal anomenats dracs, atès que llur representació allargada s’acosta més a un serpent, guarden a la gola la bola de drac, una gran perla lluminosa d’on li venen els poders màgics. Descrits amb precisió pel filòsof xinès Wang Fu (82 dC-167dC), aquells llunyans serpents ens aporten llum en els nostres.

Serpent xinès (Kunisada, s. XIX)

Antigament emparentat amb el drac, se n’ha anat distanciant des de fa mil·lennis. Els nostres serpents, enormes, banyuts i amb pèl a l’esquena, porten damunt la testa o a la boca un gran diamant, el brillant de serp, on li rau la immortalitat i el poder, talment com les boles dels dracs xinesos. Quan van a beure a les fonts o a banyar-se en estanys es treuen el brillant per no perdre’l a l’aigua, moment que aprofita algun vailet espavilat per robar-lo, provocant la reacció violenta del serpent, que mor al cap de poc. Si no fos per això, és un ésser pacífic que no es fica amb ningú.

El finestral de can Coris, amb la serp posant la cua
a la boca del nen

Tota la informació a:

Mitologia dels Països Catalans

Amb textos de Dani Rangil, il·lustracions de Laia Baldevey i pròleg d'Agustí Alcoberro.

Editorial Efadós (2022)