Quina relació hi ha entre la infidelitat femenina i les
banyes?
Al Costumari, Amades parla de la tradició de l’arbre de
maig, i crida l’atenció la de Cornellà del Terri. Com en moltes altres viles del
país, plantaven el pollancre més alt i gros que havien trobat pel terme. Durant
l’any havien guardat totes les banyes dels bous sacrificats i les clavaven a
l’arbre, apuntant en direcció a la casa del darrer casat del poble. Diu que en
temps antic era aquest qui dirigia el ball rodó que s’hi feia al voltant, amb
la testa coronada per dues banyes: “Aquest personatge era com l’heroi de la
festa i estava investit de certa autoritat i jerarquia popular”.
El cornut de Cornellà del Terri, segons el Costumari català |
Sembla que en aquest cas no era així, però normalment ser un
cornut té unes connotacions pejoratives i masclistes. Pejoratives perquè
s’aplica a l’home la dona del qual li ha fet banyes, és a dir, s’ha ficat al
llit amb un altre. Masclistes perquè no hi ha cornudes, s’entén que si l’home
és infidel no és cap deshonor per a la seva dona.
L’antiga festa de Cornellà del Terri evidencia la pervivència
d’un culte pagà al Faune romà, al Pan grec, al Cernunos celta i, com a referent
més antic, al déu cornut del paleolític, el company de la deessa mare, fèrtil
ella i fecundant ell. Les banyes no són res més que el símbol més potent de
capacitat fecundant, capacitat que els homes primitius envegen dels bocs o
bèsties similars, capaços de muntar en un dia un nombre de cabres que cap humà
seria capaç d’igualar amb fembres, per més seductores que fossin.
Enveja que també hem fet extensiva a les dones, fàcilment
multiorgàsmiques i dotades d’una potència sexual força més elevada. Potser en
aquesta inferioritat sexual masculina, sentida però amagada, rau el masclisme més
atàvic, per més que fantasiegem sobre la mida de l’òrgan i la capacitat de
satisfer dones.
Ja en el primer text literari, la sumèria Epopeia de
Guilgameix, escrita fa 4.700 anys, hi trobem Enkidu, fidel amic del
protagonista, criat al bosc com una fera boscana i tan fort com
Guilgameix. Quan a Enkidu se’l vol civilitzar, el primer que se li fa és
oferir-li la prostituta Shamhat, que el durà a una cabana de pastors on tastarà
el pa i la cervesa, menjar elaborat i símbol civilitzatori, però abans de
satisfer la gana se l’ha calmat satisfent una altra mena de gana. Fins a quedar
ben saciat, Enkidu passa sis dies i set nits follant sense parar amb Shamhat,
una fantasia que costa més de creure que els posteriors combats amb ogres o
bous celestes.
Combat d'Enkidu i Guilgameix contra el Bou Celeste (Cilindre s. VII a.n.e.) |
Ja és casualitat —o no— que el cornut de qui parlàvem es
trobés al poble de Cornellà, topònim provinent del mot llatí Cornelius, és a
dir, el qui té banyes, el cornut.
Són divertits els teus comentaris entorn de la sexualitat masculina. Endavant amb les teves recerques en l'antiguitat, em sembla increïble el que estàs trobant!
ResponElimina