Banyes i infidelitat

Quina relació hi ha entre la infidelitat femenina i les banyes?

Al Costumari, Amades parla de la tradició de l’arbre de maig, i crida l’atenció la de Cornellà del Terri. Com en moltes altres viles del país, plantaven el pollancre més alt i gros que havien trobat pel terme. Durant l’any havien guardat totes les banyes dels bous sacrificats i les clavaven a l’arbre, apuntant en direcció a la casa del darrer casat del poble. Diu que en temps antic era aquest qui dirigia el ball rodó que s’hi feia al voltant, amb la testa coronada per dues banyes: “Aquest personatge era com l’heroi de la festa i estava investit de certa autoritat i jerarquia popular”.

El cornut de Cornellà del Terri, segons el Costumari català

Sembla que en aquest cas no era així, però normalment ser un cornut té unes connotacions pejoratives i masclistes. Pejoratives perquè s’aplica a l’home la dona del qual li ha fet banyes, és a dir, s’ha ficat al llit amb un altre. Masclistes perquè no hi ha cornudes, s’entén que si l’home és infidel no és cap deshonor per a la seva dona.

L’antiga festa de Cornellà del Terri evidencia la pervivència d’un culte pagà al Faune romà, al Pan grec, al Cernunos celta i, com a referent més antic, al déu cornut del paleolític, el company de la deessa mare, fèrtil ella i fecundant ell. Les banyes no són res més que el símbol més potent de capacitat fecundant, capacitat que els homes primitius envegen dels bocs o bèsties similars, capaços de muntar en un dia un nombre de cabres que cap humà seria capaç d’igualar amb fembres, per més seductores que fossin.

Enveja que també hem fet extensiva a les dones, fàcilment multiorgàsmiques i dotades d’una potència sexual força més elevada. Potser en aquesta inferioritat sexual masculina, sentida però amagada, rau el masclisme més atàvic, per més que fantasiegem sobre la mida de l’òrgan i la capacitat de satisfer dones.

Ja en el primer text literari, la sumèria Epopeia de Guilgameix, escrita fa 4.700 anys, hi trobem Enkidu, fidel amic del protagonista, criat al bosc com una fera boscana i tan fort com Guilgameix. Quan a Enkidu se’l vol civilitzar, el primer que se li fa és oferir-li la prostituta Shamhat, que el durà a una cabana de pastors on tastarà el pa i la cervesa, menjar elaborat i símbol civilitzatori, però abans de satisfer la gana se l’ha calmat satisfent una altra mena de gana. Fins a quedar ben saciat, Enkidu passa sis dies i set nits follant sense parar amb Shamhat, una fantasia que costa més de creure que els posteriors combats amb ogres o bous celestes.

Combat d'Enkidu i Guilgameix contra el Bou Celeste (Cilindre s. VII a.n.e.)

Ja és casualitat —o no— que el cornut de qui parlàvem es trobés al poble de Cornellà, topònim provinent del mot llatí Cornelius, és a dir, el qui té banyes, el cornut.