En les creences dels catalans, la bruixa és una dona mortal
que adquireix poders màgics gràcies al vincle amb les divinitats de la natura,
segons uns, o amb el diable en forma de boc, segons d’altres. Perseguida durant
segles per ser dipositària d’una ancestral saviesa popular i no voler
sotmetre’s al masclisme imperant, fou temuda o admirada perquè pot guarir
malalties del cos i de l’ànima, però també provocar mal d’ull, golls i
pedregades. Assoleix grans velocitats dalt d’una escombra per anar a l’aquelarre,
en llocs com el Canigó, el Pedraforca, el Montseny, el Puig Campana, les
muntanyes d’Alaró i molts d’altres.
Bruixa al Calendari 2017 de mitologia catalana (Il·lustració d'Anna Ribot-Urbita) |
Aquest personatge tan conegut n’ha aplegat de procedències
diverses, en un poti-poti on s’hi barregen les dones coneixedores de la medicina
popular —herbes remeieres, oracions curatives, llevadores autodidactes…—, d’altres
amb uns suposats rudimentaris coneixements de màgia negra, les que s’aplegaven
per fer les seves festes en indrets foravilers o les que es transformaven en
animals, sobretot gats negres o cabres, que ens remeten a les fylgjur
nòrdiques.
L’arrelament que aquest personatge ha tingut al llarg dels
segles en l’imaginari europeu, fa que es mereixi un llarg article que esperem
publicar quan puguem recentrar-nos en la nostra mitologia, sense les ombres que
el feixisme projecta al nostre voltant.
Aquí, bruixes i inquisició han anat associats durant segles
i no pas perquè elles ho volguessin. Els inquisidors les torturaven per fer-les
abjurar de les seves suposades idees contràries a la llei de Déu. La creença en
les bruixes s’ha anat extingint de cent anys cap aquí; la Inquisició, en canvi,
creada per imposar l’ortodòxia catòlica el 1478 i abolida formalment el 1834,
ha perdurat fins als nostres dies amb altres noms, però amb uns objectius que,
en el fons, eren molt similars. Si durant aquells segles el dogma de fe del
Regne d’Espanya era la fe catòlica, la “sagrada unidad de la Pàtria” li va
prendre el relleu. Els inquisidors del segle XXI segueixen vexant els
heterodoxes que gosen desafiar el dogma, exigint-los la renúncia pública i
explícita als seus principis si volen recuperar la llibertat, en uns procediments
que són la vergonya de qualsevol jurista. A Catalunya tornem a viure una cacera
de bruixes que agafa viaranys tan absurds com perseguir tot allò que sigui de
color groc, però el groc resplendirà més que mai, amb una llum que ens
il·luminarà cap a la llibertat.
Tota la informació a:
Mitologia dels Països Catalans
Amb textos de Dani Rangil, il·lustracions de Laia Baldevey i pròleg d'Agustí Alcoberro.
Editorial Efadós (2022)