Dins del
món tan extens i variat dels follets, tenim en la tradició catalana una
bona representació dels que conviuen amb nosaltres a la casa, de vegades
ajudant-nos i d’altres fent-nos la punyeta.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoSljIWiqZ15CT8B2OaFIvy_C04ZIyS-fnt6kPUmcngEgSDNow6SFCtjjtpGD9ANZiqNNUgUaSs7oFSFTW7vUcDKrNxHfm1hWXozT5V3Lw16B6MHIkRiw2qsAYGhFhzY-BESByUfI-hU7U/s1600/Berruguet600.jpg) |
Berruguet eivissenc al Calendari 2017 de mitologia catalana (Il·lustració: Anna Ribot-Urbita) |
Com els follets domèstics d’altres contrades, el berruguet eivissenc
vigila que de nit tot quedi net i endreçat. Si no és així escarmenta la
mestressa ventant-li fortes surres. També té cura del bestiar i trena les crins
dels cavalls i ases amb una habilitat i refinament impossibles d’assolir per
cap humà. Sol viure a les cisternes on es guarda l’aigua de la casa.
A Mallorca
hi ha s’homo de sa colzada, dit així perquè la seva estatura equival a
la distància que hi ha entre el colze i el canell. Viuen als pous de les masies mallorquines i el cas més
conegut és el d’una mestressa que va sentir grinyolar la corriola del pou. Va
anar a veure què passava i s’hi va trobar s’homo de sa colzada, que li va
explicar que havia de celebrar el bateig del seu fill i no tenia una roba de
taula prou adient per al convit. La mestressa li va deixar les seves estovalles
i tovallons dels dies de festa i, al cap d’uns dies, s’ho va trobar a l’ampit
del pou tot net i planxat i ben plegat. Quan ho va alçar amunt per endreçar-ho
a dalt de l’armari, de cada plec de roba li va caure una moneda d’or que li
havia posat s’homo de sa colzada en senyal d’agraïment.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqN9flWmgVC9QsGIzwhiM6JK3RXT4zKdj0lusEUyVhodLykST0AC884Z55lvVTrnnTMfKKWOQj7KLXvmD8Dt1BEWJzeAOHHi4pkQ4wzmJX2E0cXcaT7k1yvnCzj2t19DnS5uF8p70oRRkq/s1600/berruguet-Jordi250.jpg) |
Berruguet (figura: Jordi Rangil) |
Més al sud,
a Eivissa, hi trobem el berruguet, que comparteix costums i manies amb el
donyet valencià i amb el follet casolà català.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi49A5yLVqiPmNRhAcD7yUelvY3Nqmoa0M0KADdFkxh7b_DOH4QdHLwxuh5RK2HUS6UYbOQnXdq5xou2qzvOw9wAedsCtTblOks97U-45mLxW2eVjXGL0UsMlgdDDc6CIIEwscm8XpnAwI4/s1600/follet-Almudaina250.jpg) |
Follet d'Almudaina (figura: Jordi Rangil) |
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2kZSh4Hlif6qpJtASubMbB53ixG_adKHKsyxaDD1lOmyLFz61OXprVFx3VpHrQXVLwB8R8cH3EVlk8I6nta6wWypmB5VhNOkJJHQpv5_tgkL_UNrHRsNe9ao0Ymmts38_OBVND8JIa1x0/s1600/14-Almudaina600.jpg) |
Follets d'Almudaina al Calendari 2016 de mitologia catalana (Il·lustració d'Anna Ribot-Urbita) |
Conta Enric Valor
que al poblet d’Almudaina tothom sabia que, de nit, quan la gent ja s’havia
gitat, els follets entraven en algunes cases per la xemeneia i es posaven a
treballar frenèticament: rentaven, agranaven, treien la pols, amassaven la
farina…
Mal vestits amb
vells i bruts parracs, considerarien una ofensa que se’ls regalés roba nova,
doncs se sentirien tractats com a criats i, a partir d’eixe moment, només
farien que disbarats i, encara que els estadants deixessin la casa, no se’n
deslliurarien perquè, tal i com ja feien els lares romans, els follets
d’Almudaina els seguirien allà on fos.
Tota la informació a:
Mitologia dels Països Catalans
Amb textos de Dani Rangil, il·lustracions de Laia Baldevey i pròleg d'Agustí Alcoberro.
Editorial Efadós (2022)