Un dels personatges de la mitologia catalana que més ha perdurat en la
memòria de la nostra gent, juntament amb serpents, follets i bruixes, és la
dona d’aigua, coneguda també amb altres noms segons l’indret del país on es
trobin: goges, aloges, paitides, janes, fades, encantades, elfes…
Es conta en
molts llocs que l’hereu d’una masia es va casar amb una dona d’aigua. Els seus
coneixements de la natura van fer prosperar la casa, tingueren uns fills
preciosos i la felicitat somreia a la família fins que l’home, en un rampell de
mal geni, va pronunciar els mots prohibits: “dona d’aigua havies de ser!”. A l’instant, ella va desaparèixer. Habiten
coves secretes que són esplèndids palaus, prop de fonts, rius o gorgs. En nits
de lluna plena surten a fer bugada i es banyen, canten i dansen. Aquell qui els
pugui prendre una peça de roba, mentre la conservi no serà mai pobre.
 |
| Dona d'aigua al Calendari 2016. Il·lustració d'Anna Ribot-Urbita. |
Tota la informació a:
Mitologia dels Països Catalans
Amb textos de Dani Rangil, il·lustracions de Laia Baldevey i pròleg d'Agustí Alcoberro.
Editorial Efadós (2022)
