El comte Arnau

Els ressons que ens arriben del comte Arnau ens el dibuixen com un personatge contradictori. Més llegendari que mitològic, des de l’Edat mitjana s’escampen pel país els relats orals que magnifiquen les seves gestes i malifetes.

Aquests relats, molt coneguts al Ripollès, devien estimular, al segle XVI, la composició de la tètrica “Balada del comte Arnau”. A partir de mitjans del XIX, amb la Renaixença, entra amb força en la tradició literària i assoleix el màxim esplendor en les plomes de Víctor Balaguer, Joan Maragall i Josep Mª de Sagarra.

En època recent, TV3 va fer una aposta decidida pel personatge, amb una sèrie de 5 capítols, emesos a inicis de 1994, dirigits per Lluís Mª Güell, amb música de Lluís Llach i interpretat per Pere Arquillué i el cantant de Sau Carles Sabater. En aquesta producció va ser notable i reeixit l’esforç per donar-nos una versió amable del personatge, procurant harmonitzar les múltiples contradiccions que l’acompanyen.

Cabdill de la revolta contra l’invasor sarraí, Arnau també aplega la cara més tenebrosa del feudalisme. Freqüentava el gorg dels Banyuts i la Roca del Gall, on feia tractes amb dimonis, i pel passadís secret de l’avenc de sant Ou arribava al convent de les abadesses de sant Joan, no pas per fer-hi oració. Però el seu pitjor pecat fou no pagar el sou promès als obrers que feren l’escala de pedra de Mogrony. Per tot plegat, fou condemnat a vagar eternament damunt d’un cavall de foc. En nits de tempesta els ripollesos encara el senten.

Calendari de mitologia catalana 2017 (Il·lustració: Anna Ribot-Urbita)

Tota la informació a:

Mitologia dels Països Catalans

Amb textos de Dani Rangil, il·lustracions de Laia Baldevey i pròleg d'Agustí Alcoberro.

Editorial Efadós (2022)

La Dama Blanca d'Andorra

Les dames blanques formen part de mitologies properes, com la dels occitans, francesos i germànics, heretades de la tradició celta. Als Països Catalans en sabem molt poques llegendes, qui sap si perquè han quedat diluïdes en el món genèric de les goges, però hi ha un cas excepcional i de capital importància per als seus protegits, els andorrans.

La Dama Blanca d’Auvinyà

Dama Blanca (Calendari 2017 de mitologia catalana. Il·lustració d'Anna Ribot-Urbita)

Fa segles, un tirànic bisbe d’Urgell imposà elevades contribucions als andorrans fins que, atemorit per les arts màgiques de la Dama Blanca, durant molts anys no hi posà els peus. Amb el temps, però, emprengué de nou el camí d’Andorra. Mai més no se’l va veure. En lloc d’ell un llop negre i tenebrós atacava masies i ramats fins que fou mort per un valent síndic. Però l’heroi, posseït per l’esperit del bisbe, pagà l’atreviment amb la pèrdua del senderi, la salut i la vida. A la Dama Blanca se la veu pels boscos d’Auvinyà, amatent a barrar el pas a qui vulgui tiranitzar els andorrans i vetllant per llur independència.

Tota la informació a:

Mitologia dels Països Catalans

Amb textos de Dani Rangil, il·lustracions de Laia Baldevey i pròleg d'Agustí Alcoberro.

Editorial Efadós (2022)

L'Illa de les Dones

L'illa de les Dones (Il·lustració d'Anna Ribot-Urbita, Calendari de mitologia catalana, febrer 2017)

Fins al segle xx, el 5 de febrer, en moltes viles del país s’ajuntaven colles de dones per empaitar homes, humiliar-los i sotmetre’ls a abusos, continuació d’un costum romà i de les llegendàries mènades gregues. En la mateixa data, s’explica que és perillós fer-se en mar perquè els corrents et poden dur a l’Illa de les Dones. Temps ha, el món estava en guerra i elles abraçaren marits i pares per no deixar-los anar al combat, però ells les deportaren a aquesta illa perduda que mai més no s’ha pogut trobar. Quan un nàufrag hi va a parar és tan ben rebut que no sobreviu més d’una setmana.

Tota la informació a:

Mitologia dels Països Catalans

Amb textos de Dani Rangil, il·lustracions de Laia Baldevey i pròleg d'Agustí Alcoberro.

Editorial Efadós (2022)