L'Home de la Mar

Explicaven els vells pescadors de la platja de la Mar Bella de Barcelona que el 23 de juny es pot veure l’Home de la Mar, que de dia és una persona com les altres, però a entrada de fosc es capbussa en mar i agafa forma de peix. Els seus consells són molt valorats, car entre la gent coneix totes les coses del mar i entre els peixos totes les coses de la terra. Fa 5.000 anys ja era venerat entre els sumeris; conegut com a Enki o Ea, els va trametre coneixements com l’agricultura, la geometria, l’arquitectura o l’escriptura, que van fer possible la primera civilització del món.

Home de la Mar (il·lustració d'Anna Ribot-Urbita, Calendari 2017 de mitologia catalana)

Tota la informació a:

Mitologia dels Països Catalans

Amb textos de Dani Rangil, il·lustracions de Laia Baldevey i pròleg d'Agustí Alcoberro.

Editorial Efadós (2022)

El comte Arnau

Els ressons que ens arriben del comte Arnau ens el dibuixen com un personatge contradictori. Més llegendari que mitològic, des de l’Edat mitjana s’escampen pel país els relats orals que magnifiquen les seves gestes i malifetes.

Aquests relats, molt coneguts al Ripollès, devien estimular, al segle XVI, la composició de la tètrica “Balada del comte Arnau”. A partir de mitjans del XIX, amb la Renaixença, entra amb força en la tradició literària i assoleix el màxim esplendor en les plomes de Víctor Balaguer, Joan Maragall i Josep Mª de Sagarra.

En època recent, TV3 va fer una aposta decidida pel personatge, amb una sèrie de 5 capítols, emesos a inicis de 1994, dirigits per Lluís Mª Güell, amb música de Lluís Llach i interpretat per Pere Arquillué i el cantant de Sau Carles Sabater. En aquesta producció va ser notable i reeixit l’esforç per donar-nos una versió amable del personatge, procurant harmonitzar les múltiples contradiccions que l’acompanyen.

Cabdill de la revolta contra l’invasor sarraí, Arnau també aplega la cara més tenebrosa del feudalisme. Freqüentava el gorg dels Banyuts i la Roca del Gall, on feia tractes amb dimonis, i pel passadís secret de l’avenc de sant Ou arribava al convent de les abadesses de sant Joan, no pas per fer-hi oració. Però el seu pitjor pecat fou no pagar el sou promès als obrers que feren l’escala de pedra de Mogrony. Per tot plegat, fou condemnat a vagar eternament damunt d’un cavall de foc. En nits de tempesta els ripollesos encara el senten.

Calendari de mitologia catalana 2017 (Il·lustració: Anna Ribot-Urbita)

Tota la informació a:

Mitologia dels Països Catalans

Amb textos de Dani Rangil, il·lustracions de Laia Baldevey i pròleg d'Agustí Alcoberro.

Editorial Efadós (2022)

La Dama Blanca d'Andorra

Les dames blanques formen part de mitologies properes, com la dels occitans, francesos i germànics, heretades de la tradició celta. Als Països Catalans en sabem molt poques llegendes, qui sap si perquè han quedat diluïdes en el món genèric de les goges, però hi ha un cas excepcional i de capital importància per als seus protegits, els andorrans.

La Dama Blanca d’Auvinyà

Dama Blanca (Calendari 2017 de mitologia catalana. Il·lustració d'Anna Ribot-Urbita)

Fa segles, un tirànic bisbe d’Urgell imposà elevades contribucions als andorrans fins que, atemorit per les arts màgiques de la Dama Blanca, durant molts anys no hi posà els peus. Amb el temps, però, emprengué de nou el camí d’Andorra. Mai més no se’l va veure. En lloc d’ell un llop negre i tenebrós atacava masies i ramats fins que fou mort per un valent síndic. Però l’heroi, posseït per l’esperit del bisbe, pagà l’atreviment amb la pèrdua del senderi, la salut i la vida. A la Dama Blanca se la veu pels boscos d’Auvinyà, amatent a barrar el pas a qui vulgui tiranitzar els andorrans i vetllant per llur independència.

Tota la informació a:

Mitologia dels Països Catalans

Amb textos de Dani Rangil, il·lustracions de Laia Baldevey i pròleg d'Agustí Alcoberro.

Editorial Efadós (2022)