De les ciutats imaginàries catalanes, Mirmanda és la més llegendària.
Mossèn Cinto Verdaguer en parla a Canigó,
recollint la dita popular sobre la remota antiguitat: “Quant Barcelona era
un prat / ja Mirmanda era ciutat”.
Situada a la comarca dels Aspres (Catalunya del Nord), prop de les gorges de la
Cantarana, vestigis de megàlits en delaten l’existència i amb les aigües del
riu hi baixava l’or i l’argent. Només alguns pastors amistançats amb fades
l’han pogut veure i hom diu que s’han fet rics. Fou aixecada per gegants,
poblada per encantades i engolida per una enorme onada vinguda de la mar
llunyana.
Mirmanda
 |
| Mirmanda al Calendari 2017 de mitologia catalana. Il·lustració d'Anna Ribot-Urbita |
Tota la informació a:
Mitologia dels Països Catalans
Amb textos de Dani Rangil, il·lustracions de Laia Baldevey i pròleg d'Agustí Alcoberro.
Editorial Efadós (2022)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada