Fins al segle XIX, les llegendes del comte Arnau van
perdurar per la transmissió oral, fortament influïda, això sí, per la cançó
popular sobre el comte creada el XVI. Amb la Renaixença, Milà i Fontanals fa
redescobrir el personatge a les nostres elits culturals i una bona colla
d’escriptors el reinterpreten. En ells pren força l’Arnau reencarnant el Mal
Caçador i també una llegenda èpica sobre l’origen de la nació catalana en la
que el nostre comte intervé, tot i no ser-ne el gran protagonista: les gestes d’Otger
Cataló i els Nou Barons de la Fama.
Si les llegendes del comte Arnau tenen totes un origen
inequívoc en la cultura oral, la dels Nou Barons sembla que també hi parteix,
però des de fa 600 anys és clarament una narració literària amb pretensions de
veracitat, que té un gran impacte en les elits governants i cultes a partir del
segle XV, escampant-se més enllà de les nostres fronteres. Cervantes la fa
esmentar al Quixot, en la conversa amb el pagès Pedro Alonso (capítol V) i serà
reescrita per diversos escriptors i historiadors fins al XIX, amb la
Renaixença. Un segle i mig més tard, el tema s’ha reprès en versió
cinematogràfica, amb el títol de "Pàtria".
LA LLEGENDA D’OTGER CATALÓ I ELS NOU BARONS DE LA FAMA
 |
Otger Cataló
(Historia de Cataluña, Víctor Balaguer, 1860) |
L’any 732, el cavaller germànic d’alt llinatge Otger
Gotlant, conegut com a Otger Cataló perquè aquest era el nom del seu castell
d’Aquitània —regió que governava en nom del rei franc—, s’encaminà cap a
Catalunya per combatre els moros amb un exèrcit de 25.000 homes.
L’acompanyaven, agrupats de tres en tres, els Nou Barons de la Fama: Montcada,
Pinós i Mataplana, Cervera, Cervelló i Alemany, Anglesola, Ribelles i Erill, i
molts altres cavallers i gentilhomes.
Entraren per la vall d’Aran i seguiren cap a la vall d’Àneu,
on lliuraren grans batalles amb els sarraïns que hi vivien, prengueren el
castell de València d’Àneu i estengueren els combats pel Pallars i la
Ribagorça. Avançaren per la Cerdanya i el Capcir, construint esglésies i
castells, on van quedar-se les seves famílies.
Els guerrers continuaren cap a Girona, però en arribar a
Besalú saberen que el rei moro de Girona s’acostava amb grans forces. Aleshores
canviaren de camí, dirigint-se a Empúries, ciutat a la qual posaren setge.
L’empresa es complicà perquè acudiren en ajut del rei moro d’Empúries els reis
de Fraga, Tortosa, Roda, Tarragona, Barcelona i Girona. I per si no fos prou
difícil, l’any 734 Otger Cataló morí de malaltia, designant com a successor
Napifer de Montcada, que decidí l’aixecament del setge i la retirada, durant la
qual encara tingué lloc una batalla capitanejada per Hug de Mataplana.
Prosseguiren cap als llocs inexpugnables i els castells roquers on vivien les
famílies dels combatents, en les terres de la Cerdanya i la vall del Segre fins
Oliana, on es feren forts durant anys, fins l’arribada de Carlemany, a qui
s’afegiren amb l’objectiu de conquerir Catalunya.
Tota la informació a:
Mitologia dels Països Catalans
Amb textos de Dani Rangil, il·lustracions de Laia Baldevey i pròleg d'Agustí Alcoberro.
Editorial Efadós (2022)
