La sirena

Mestresses del mar, seductores i perilloses. Llurs cants encisadors feien embogir Ulisses fa 3.000 anys i també són presents al clàssic àrab Les mil i una nits. En nits de bonança o lluna plena surten dels seus palaus marins i es mostren nues de cintura en amunt damunt les aigües. A l’octubre, la més bonica de totes es deixa veure i sentir per la gent de mar al cap de Creus. Intrèpids pirates, mariners honrats i humils pescadors han estat víctimes d’aquestes dones-peix d’aspecte bellíssim i intencions malèfiques. Àvides d’home, qui s’hi atansa serà endut a les profunditats i no se’n sabrà mai més res.

Il·lustració d'Anna Ribot-Urbita, al Calendari 2017 de mitologia catalana

Tota la informació a:

Mitologia dels Països Catalans

Amb textos de Dani Rangil, il·lustracions de Laia Baldevey i pròleg d'Agustí Alcoberro.

Editorial Efadós (2022)

Llops, homes llop i el Pare Llop

El Pare Llop, encortador de llops o llobater, és l’home que viu al bosc acompanyat d’un ramat de llops que l’obeeixen fidelment. Ell decideix si atacaran o respectaran el bestiar i les persones d’una masia en funció de la generositat rebuda. Si han estat gasius ja han begut oli, perquè els repetits atacs dels llops els duran a la ruïna. Els llobaters són els hereus de Luperc, antiga divinitat etrusca amb poder sobre els llops i afavoridor de la fertilitat del bestiar, que fou suplantat al cristianisme per sant Llop —l’1 de setembre, patró de molts pobles i ermites de muntanya.

Pare Llop. Il·lustració d'Anna Ribot-Urbita, Calendari 2017 de mitologia catalana

Tota la informació a:

Mitologia dels Països Catalans

Amb textos de Dani Rangil, il·lustracions de Laia Baldevey i pròleg d'Agustí Alcoberro.

Editorial Efadós (2022)

Mirmanda i altres llocs imaginaris

De les ciutats imaginàries catalanes, Mirmanda és la més llegendària. Mossèn Cinto Verdaguer en parla a Canigó, recollint la dita popular sobre la remota antiguitat: “Quant Barcelona era un prat / ja Mirmanda era ciutat”. Situada a la comarca dels Aspres (Catalunya del Nord), prop de les gorges de la Cantarana, vestigis de megàlits en delaten l’existència i amb les aigües del riu hi baixava l’or i l’argent. Només alguns pastors amistançats amb fades l’han pogut veure i hom diu que s’han fet rics. Fou aixecada per gegants, poblada per encantades i engolida per una enorme onada vinguda de la mar llunyana. 

Mirmanda

Mirmanda al Calendari 2017 de mitologia catalana. Il·lustració d'Anna Ribot-Urbita

Tota la informació a:

Mitologia dels Països Catalans

Amb textos de Dani Rangil, il·lustracions de Laia Baldevey i pròleg d'Agustí Alcoberro.

Editorial Efadós (2022)