divendres, 23 de setembre del 2016

Les dones d'aigua en la tradició popular

Un dels personatges de la mitologia catalana que més ha perdurat en la memòria de la nostra gent, juntament amb serpents, follets i bruixes, és la dona d’aigua, coneguda també amb altres noms segons l’indret del país on es trobin: goges, aloges, paitides, janes, fades, encantades, elfes…

Es conta en molts llocs que l’hereu d’una masia es va casar amb una dona d’aigua. Els seus coneixements de la natura van fer prosperar la casa, tingueren uns fills preciosos i la felicitat somreia a la família fins que l’home, en un rampell de mal geni, va pronunciar els mots prohibits: “dona d’aigua havies de ser!”. A l’instant, ella va desaparèixer. Habiten coves secretes que són esplèndids palaus, prop de fonts, rius o gorgs. En nits de lluna plena surten a fer bugada i es banyen, canten i dansen. Aquell qui els pugui prendre una peça de roba, mentre la conservi no serà mai pobre.


Dona d'aigua al Calendari 2016. Il·lustració d'Anna Ribot-Urbita.

Tota la informació a:

Mitologia dels Països Catalans

Amb textos de Dani Rangil, il·lustracions de Laia Baldevey i pròleg d'Agustí Alcoberro.

Editorial Efadós (2022)