Gegantàs
convertit en cim del Pirineu, Puigmal és l’únic vestigi d’un antiquíssim relat
sobre el pas de la vida nòmada i caçadora de les glaciacions a la implantació de la ramaderia
en un món més càlid. Vinculat als déus que transmeten la saviesa, per protegir
la fauna i eradicar la fam entre els homes Puigmal els ensenyà a munyir i a fer
formatges. Diu la llegenda que, en cessar la cacera, bèsties i persones
convisqueren sense por fins al jorn que al Mal Caçador se li desvetllaren
atàvics instints i desenterrà les armes, però encara ara hi ha gent que malda
per recuperar aquella vella harmonia.
 |
| Del pòster "Éssers mitològics dels PPCC". Il·lustració de Jordi Coll. |
 |
| Puigmal (figura de Jordi Rangil) |
 |
| Puigmal al Calendari 2016 de mitologia catalana. Il·lustració d'Anna Ribot-Urbita Tota la informació a: Mitologia dels Països Catalans Amb textos de Dani Rangil, il·lustracions de Laia Baldevey i pròleg d'Agustí Alcoberro. Editorial Efadós (2022)  |
La pàgina de desembre del calendari de paret m'ha portat a voler-ne saber més i sóc aquí llegint i rellegint aquesta llegenda tan preciosa. No me'n cansaria.
ResponEliminaReferents tan propers i viscuts per a mi com la vall de Núria i el Puigmal m'amagaven Sant Gil i tanta saviesa. D'en Joan Amades a tu, Dani. Gràcies per descobrir-nos-la.
Moltes gràcies pel comentari, m'anima i dona vida al blog.
EliminaFelicitar-vos pel vostre blog. A Catalunya necessitem mite i èpica-llegendes com el pa que mengen. La vostra feina coadjuva a fer nació.
ResponEliminaMoltes gràcies.
Elimina