En contraposició als serpents sumeris, babilonis, hebreus,
egipcis, grecs i romans, els serpents xinesos són altament respectats per la
població, encara en l’actualitat, i considerats molt positivament. Mal
anomenats dracs, atès que llur representació allargada s’acosta més a un
serpent, guarden a la gola la bola de drac, una gran perla lluminosa d’on li
venen els poders màgics. Descrits amb precisió pel filòsof xinès Wang Fu (82
dC-167dC), aquells llunyans serpents ens aporten llum en els nostres.
 |
| Serpent xinès (Kunisada, s. XIX) |
Antigament
emparentat amb el drac, se n’ha anat distanciant des de fa mil·lennis. Els
nostres serpents, enormes, banyuts i amb pèl a l’esquena, porten damunt la
testa o a la boca un gran diamant, el brillant de serp, on li rau la
immortalitat i el poder, talment com les boles dels dracs xinesos. Quan van a
beure a les fonts o a banyar-se en estanys es treuen el brillant per no
perdre’l a l’aigua, moment que aprofita algun vailet espavilat per robar-lo,
provocant la reacció violenta del serpent, que mor al cap de poc. Si no fos per
això, és un ésser pacífic que no es fica amb ningú.
 |
| El finestral de can Coris, amb la serp posant la cua a la boca del nen Tota la informació a: Mitologia dels Països Catalans Amb textos de Dani Rangil, il·lustracions de Laia Baldevey i pròleg d'Agustí Alcoberro. Editorial Efadós (2022)  |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada