Aquest cap de setmana se celebra a Cardedeu la XXXIV Trobada
Nacional de Trabucaires. Els de Cardedeu són una colla jove, però de les més
famoses gràcies a la denúncia d’un regidor del PP. Curiosament, la seva
vestimenta —no pas la mentalitat— és la dels carlins, amb qui els del PP hi
trobarien força coincidències ideològiques. Durant el segle XIX hi hagué al
nostre país tres guerres carlines. Majoritàriament, llurs seguidors eren gent
pagesa, des de terratinents fins a humils masovers, de pensament molt conservador,
que veien com una amenaça els nous aires liberals i la industrialització. Però
una cosa sí que els diferenciava clarament dels actuals hereus del franquisme:
el pretendent al tron Carles VII va prometre el restabliment dels furs i constitucions que Felip V havia suprimit als regnes de la Corona d’Aragó.
 |
| Che Guevara i Savalls |
D’entre els cabdills carlins, ha esdevingut una imatge
icònica la del general Savalls. Astut com una guilla i cruel com una fura,
protagonitzà victòries sonades com la presa d’Olot, Ripoll, Castelló d’Empúries
o Igualada, i també execucions massives d’enemics.
El 1874, a la masia del cavaller de Vidrà, on havia anat a
dinar, fou encerclat per les tropes isabelines, però resistí fins la matinada,
quan feu sortir cavalls i vaques i, enmig del rebombori, aprofità per
escapar-se, una acció molt semblant a la que feu un altre guerriller a les
seves antípodes ideològiques, 86 anys després: l’anarquista Quico Sabaté fou encerclat per la guàrdia civil al mas Clarà i, ja de nit, feu sortir les vaques
i fugí enmig d’elles, tot i ser ferit.
Hi ha guerrillers que es converteixen en mites perquè el què
ens en queda és una imatge idealitzada. L’exemple mundialment més conegut és el
del Che Guevara, reforçat per una foto icònica que té moltes semblances amb la
de Savalls: tots dos amb boina, esguard feréstec i mirada perduda, traspuant
una vida d’aventures i un esperit irreductible, trescant per les muntanyes i
desafiant el poder establert. Més enllà d’ideologies i de comportaments, allò
que d’ells admirem és aquella llibertat indomable que els acosta més als herois
de les mitologies que a les misèries de la condició humana.
Sempre he trobat curiós que els Trabucaires de Cardedeu s'hagin inspirat en els carlins que, com bé dius, tenien una ideologia ben diferent d'ells.
ResponEliminaCuriosa la semblança entre el Che i en Savalls, segur que és per l'aire irreductible i en podríem trobar d'altres.
Sí, volíem recuperar furs i constitucions catalanes, però mi també em sobta que els Trabucaires es vesteixin de carlins. A la seva pàgina bé n'expliquen la història amb els episodis de crueltat a Cardedeu:
ResponEliminahttp://trabucairescardedeu.cat/?page_id=10
M'ha agradat la reflexió sobre els mites. Gràcies, Dani, per vincular-nos al nostre passat perquè a més de ser apassionant omple de sentit el present.