dijous, 30 de novembre del 2017

La bruixa

En les creences dels catalans, la bruixa és una dona mortal que adquireix poders màgics gràcies al vincle amb les divinitats de la natura, segons uns, o amb el diable en forma de boc, segons d’altres. Perseguida durant segles per ser dipositària d’una ancestral saviesa popular i no voler sotmetre’s al masclisme imperant, fou temuda o admirada perquè pot guarir malalties del cos i de l’ànima, però també provocar mal d’ull, golls i pedregades. Assoleix grans velocitats dalt d’una escombra per anar a l’aquelarre, en llocs com el Canigó, el Pedraforca, el Montseny, el Puig Campana, les muntanyes d’Alaró i molts d’altres.

Bruixa al Calendari 2017 de mitologia catalana (Il·lustració d'Anna Ribot-Urbita)

Aquest personatge tan conegut n’ha aplegat de procedències diverses, en un poti-poti on s’hi barregen les dones coneixedores de la medicina popular —herbes remeieres, oracions curatives, llevadores autodidactes…—, d’altres amb uns suposats rudimentaris coneixements de màgia negra, les que s’aplegaven per fer les seves festes en indrets foravilers o les que es transformaven en animals, sobretot gats negres o cabres, que ens remeten a les fylgjur nòrdiques.

L’arrelament que aquest personatge ha tingut al llarg dels segles en l’imaginari europeu, fa que es mereixi un llarg article que esperem publicar quan puguem recentrar-nos en la nostra mitologia, sense les ombres que el feixisme projecta al nostre voltant.


Aquí, bruixes i inquisició han anat associats durant segles i no pas perquè elles ho volguessin. Els inquisidors les torturaven per fer-les abjurar de les seves suposades idees contràries a la llei de Déu. La creença en les bruixes s’ha anat extingint de cent anys cap aquí; la Inquisició, en canvi, creada per imposar l’ortodòxia catòlica el 1478 i abolida formalment el 1834, ha perdurat fins als nostres dies amb altres noms, però amb uns objectius que, en el fons, eren molt similars. Si durant aquells segles el dogma de fe del Regne d’Espanya era la fe catòlica, la “sagrada unidad de la Pàtria” li va prendre el relleu. Els inquisidors del segle XXI segueixen vexant els heterodoxes que gosen desafiar el dogma, exigint-los la renúncia pública i explícita als seus principis si volen recuperar la llibertat, en uns procediments que són la vergonya de qualsevol jurista. A Catalunya tornem a viure una cacera de bruixes que agafa viaranys tan absurds com perseguir tot allò que sigui de color groc, però el groc resplendirà més que mai, amb una llum que ens il·luminarà cap a la llibertat.

Tota la informació a:

Mitologia dels Països Catalans

Amb textos de Dani Rangil, il·lustracions de Laia Baldevey i pròleg d'Agustí Alcoberro.

Editorial Efadós (2022)



2 comentaris:

  1. Enhorabona pel blog, i pel tó reivindicatiu que agafen les últimes entrades. Vaig gaudir molt del calendari/bestiari de l'any 2016 i del poster amb el mapa i les llegendes. M'agradaría però indagar una mica més en el tema i voldría saber si hi ha alguna bibliografía recomanada en quant a mites i llegendes catalanes (encara que siguin un o dos títols). Moltes gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa uns 25 anys es va publicar "Mitologia catalana", molt il·lustrat, i crec que fa pocs anys es va reeditar. Darrerament han sortit alguns llibres pels volts de Nadal, també il·lustrats, però no els he vist i per tant no puc saber si aprofundeixen en els temes o es queden en l'anècdota, si són oportunistes o són seriosos. No puc opinar.

      Elimina