dimecres, 24 de setembre del 2014

Els ogres

Havia estat força estesa la creença de l’existència, en l’antigor, de races d’homes gegants. Els ògrecs catalans, com els ciclops grecs i els ojàncanus càntabres, tenen un sol ull, viuen en coves i sovint menen un ramat. Els més coneguts són el gegant de la Quera al Moianès, l’ògrec de Rocallaura a l’Urgell i el gegant Aneto al Pirineu. Golafres de mena, si arrepleguen algun pobre home se’l fan a la brasa. Invencibles per llur força física, però vulnerables per curts de gambals, l’estratègia per escapar-se’n és ferir-los a l’ull, deixant-los cecs, com ja féu Ulisses amb Polifem a l’illa dels Ciclops.

Ogre al Calendari 2016 de mitologia catalana. Il·lustració d'Anna Ribot-Urbita

Tota la informació a:

Mitologia dels Països Catalans

Amb textos de Dani Rangil, il·lustracions de Laia Baldevey i pròleg d'Agustí Alcoberro.

Editorial Efadós (2022)




2 comentaris:

  1. Quina meravella, les connexions entre llegendes de territoris tan apartats! La conclusió final em transporta del món fantàstic a la vida actual: La llibertat de Catalunya s'aconseguirà amb molt d'enginy i perseverança, sense defallir per l'enorme dificultat que suposa lluitar contra un adversari tan poderós com un ogre.

    ResponElimina